LES NOSTRES MASCOTES EN LA RESIDÈNCIA

Poden viure les nostres mascotes en la residència? Molts ancians viuen sols i tenir al seu costat a un gos, gat, ocell… els ajuda a no aïllar-se, a tenir una obligació per a sortir al carrer, relacionar-se amb gent, en definitiva, sentir-se útils. Totes aquestes activitats porten implícits beneficis com ara no sofrir depressió, millorar el seu sistema cardiovascular…

Quan el nostre major necessita d’unes cures que a casa ja és complicat donar-los-hi, es comença a considerar la idea de buscar un centre on se li presti l’ajuda necessària.

Quan la decisió d’ingressar al nostre major en una residència ja està madura i després de centrar-nos precisament en ells, ens sorgeix una altra qüestió amb la qual no comptàvem, Què fem amb la mascota que viu amb ell? Són moltes les opcions que acudeixen a la nostra ment, que li ho quedi algú de la família, buscar-li una llar amb algú de confiança…

Si bé ens estem conscienciant més de què no es tracta de simples animals sinó que són part de la nostra família i que són éssers que senteixen, encara no hem traslladat aquest fet a evitar la separació d’un major del seu pelut. És per això que, encara que no siguin molt conegudes, hi ha en les que poden estar les nostres mascotes en la residència.

En Residència Barcelona es va prendre aquesta decisió des que es va obrir el centre. En un primer moment, no se li va donar tanta rellevància al fet que es permetés l’ingrés d’animals, però amb el pas dels anys s’ha vist que som un centre dels pocs que hi ha a Espanya on es dona està situació.

Entenem que els animals de companyia dels nostres majors són una extensió de si mateix, és a dir, formen part de la seva família, de la seva vida quotidiana, dels seus moments dolços i dels amargs. Una raó important perquè l’animal acompanyi al seu amo en la seva nova llar és que, aporten als nostres majors una sèrie de beneficis increïbles: milloren la qualitat de vida en molts aspectes, motiven l’atenció de l’ancià i desperten el seu interès, ajuden a reduir l’estrès de l’ancià simplement amb una carícia, amb abraçar-los… Jugant amb ells, ajuden a estimular-los mentalment a través del tacte, l’olfacte, l’oïda, i la ment es posa en marxa a nivell de records, de situacions viscudes…

En definitiva, que nuestro mayor pueda convivir con su mascota en la residencia como si estuviera en casa es posible, siempre y cuando el animal cumpla unos requisitos de salud ya que ha de convivir con más gente.

 

Foto de Terricks Noah en Pexels